Informació general
La maduixera es perenne, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits, per tant es un angiosperma. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. Es reprodueix sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13ºC a la nit i 18-22ºC durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dona la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una alçada entre 5 i 30 centímetres. Es conreada per els seus fruits.
Localització
Es pot trobar en boscos templats, en les vores dels camins, matolls... En estat silvestre es troba en totes les zones temperades de l’hemisferi nord, tot i que es pot cultivar en tot el món. Creix en clars, en zones humides, en general.
Les maduixeres que es conreen habitualment són plantes no híbrides de les espècies Fragaria vesca (maduixera europea) o Fragaria virginiana (maduixera nord-americana).
El conreu
La maduixera és un cultiu que s’adapta molt bé a tots els tipus de climes, tot i així la seva temperatura mínima biològica és de 6ºC. A temperatures inferiors a 12ºC apareixen fruits deformats a causa del fred. La part vegetativa de la maduixera és altament resistent a gelades, arribant a suportar temperatures fins a – 20ºC , tot i que els òrgans florals queden malferits quan els valors són inferiors a 0ºC.
A les zones fredes, les maduixes solen plantar-se al principi de la primavera, i a mitjans d'estiu, o més tard als llocs més càlids. Les plantes formen el fruit a la primavera de l'any següent, entre març i agost, i la resta de mesos de l'any s'alenteix el seu creixement.
La maduixera té una vida mitjana de 4-5 anys, però quan és cultivada per extreure'n rendiment econòmic només és útil durant dos anys, ja que després es torna feble i vulnerable davant plagues i insectes, i per això s'han de treure del camp de recol·lecció i substituir-les per noves.
Són paràsits del maduixer insectes com el borinot de la rosa, que forada les fulles i posa ous a les flors; el piral de la vinya i els minadors de les fulles.
Reproducció
Els animals mengen les llavors de la maduixa y es queden en el seu tub digestiu, després les llavors surten a l’exterior en els excrements d’aquests animals i així germinen i donen lloc a un altre maduixera. Mitjançant rizomes.
